Introducció a la Preparació Física
El futbol, tal i com molts altres fenòmens
creats per l’home, ha anat acompanyat de diferents paradigmes o dimensions de
pensament que han condicionat la forma d’intervenció.
A principis del Segle XX, l’entrenament
d’aquest esport es va veure molt influenciat per la metodologia utilitzada als
esports individuals, principalment de l’atletisme. És per aquest motiu que es
va optar per copiar els models reduccionistes propis d’aquests esports
individuals per tal d’assolir un rendiment similar als esports col·lectius.
Aquesta idea d’entrenament es basava en desenvolupar
principalment el component físic dels jugadors. En aquesta línia, es van
començar a valorar els millors equips com aquells que tenien els jugadors més
forts i que corrien més kilòmetres durant un partit.
Al llarg dels anys, la metodologia d’entrenament
del futbol ha anat evolucionant cap a una visió més holística on es renuncia el
fet de fragmentar i descontextualitzar
l’esport entenent com que “el tot, és més que la suma de les parts”.
És per aquest motiu que la proposta d’entrenament
prioritzarà la concepció conjunta de tots els elements, respectant la seva
interrelació i contextualització per tal de donar-li un sentit real i aplicable a l’aprenentatge dels jugadors.
La forma esportiva
S’entén com a forma esportiva un estat de
predisposició òptima de l’esportista per la consecució del màxim rendiment en
la competició. L’estat de forma s’ha d’assumir com una unitat integral de les
diferents estructures del jugador.
Aquesta definició està englobada dins de la
idea holística, que entén els processos de preparació de l’esportista de forma
global, com a resultat d’interaccions dels diversos aspectes que comporta el
rendiment esportiu. Aquesta tendència holística es fonamenta principalment amb
la Teoria General de Sistemes, impulsada per Bertalanffy, Forrester i Laszlo,
la qual ens argumenta que tota unitat és un sistema format per altres
subsistemes.
De cada sistema, s’originen unes determinades
propietats emergents fruit de les interaccions entre els diferents subsistemes
que el formen. En relació a aquesta teoria, les propietats emergents d’un
sistema no seran les mateixes que les dels seus subsistemes per separat.
És per aquest motiu, que prioritzem l’entrenament
des de una concepció integrada (interrelació entre els components tàctics,
tècnics, físics i psicològics de jugador).
A continuació s’exposen les dues idees alhora
d’entendre l’entrenament del futbol:
Idea
Biològica:
-
Comprèn els processos de
preparació de l’esportista des de l’òptica de ciències com la fisiologia, la
biomecànica, la física, etç.
-
Es basa en una perspectiva analítica que estudia els fenòmens
relacionats amb el rendiment de forma aïllada.
-
Treballa les diferents estructures
de l’entrenament de forma aïllada
-
Posa l'èmfasi de l’entrenament en l’estructura condicional o física.
Idea
Holística:
-
Comprèn els processos de
preparació de l’esportista de forma global
com un producte d'interaccions
dels diversos aspectes que comporten el rendiment esportiu.
-
Analitza els fenòmens relacionats
amb el rendiment de forma conjunta.
-
La tendència holística es
fonamenta amb la Teoria General dels Sistemes, impulsada per Bertalanffy,
Forrester i Laszlo.
-
Posa l'èmfasi de l’entrenament en l’estructura cognitiva o tàctica.
En aquest línia José Mourinho argumentava que “el
més important en un equip és tenir un model de joc, un conjunt de
principis que donin organització a l’equip, per això la meva atenció està
dirigida a aquest model des del primer dia, les preocupacions tècniques,
físiques i psicològiques apareixen per arrossegament i com a conseqüència
de l’especificitat del nostre model de joc i la forma d’estructurar-lo en les
sessions d’entrenament”.
CONTINUARÁ...
