Introducció a la Preparació Física

El futbol, tal i com molts altres fenòmens creats per l’home, ha anat acompanyat de diferents paradigmes o dimensions de pensament que han condicionat la forma d’intervenció.

A principis del Segle XX, l’entrenament d’aquest esport es va veure molt influenciat per la metodologia utilitzada als esports individuals, principalment de l’atletisme. És per aquest motiu que es va optar per copiar els models reduccionistes propis d’aquests esports individuals per tal d’assolir un rendiment similar als esports col·lectius.

Aquesta idea d’entrenament es basava en desenvolupar principalment el component físic dels jugadors. En aquesta línia, es van començar a valorar els millors equips com aquells que tenien els jugadors més forts i que corrien més kilòmetres durant un partit.

Al llarg dels anys, la metodologia d’entrenament del futbol ha anat evolucionant cap a una visió més holística on es renuncia el fet de fragmentar i descontextualitzar  l’esport entenent com que “el tot, és més que la suma de les parts”.

És per aquest motiu que la proposta d’entrenament prioritzarà la concepció conjunta de tots els elements, respectant la seva interrelació i contextualització per tal de donar-li un sentit real  i aplicable a l’aprenentatge dels jugadors.

La forma esportiva

S’entén com a forma esportiva un estat de predisposició òptima de l’esportista per la consecució del màxim rendiment en la competició. L’estat de forma s’ha d’assumir com una unitat integral de les diferents estructures del jugador.

Aquesta definició està englobada dins de la idea holística, que entén els processos de preparació de l’esportista de forma global, com a resultat d’interaccions dels diversos aspectes que comporta el rendiment esportiu. Aquesta tendència holística es fonamenta principalment amb la Teoria General de Sistemes, impulsada per Bertalanffy, Forrester i Laszlo, la qual ens argumenta que tota unitat és un sistema format per altres subsistemes.

De cada sistema, s’originen unes determinades propietats emergents fruit de les interaccions entre els diferents subsistemes que el formen. En relació a aquesta teoria, les propietats emergents d’un sistema no seran les mateixes que les dels seus subsistemes per separat.

És per aquest motiu, que prioritzem l’entrenament des de una concepció integrada (interrelació entre els components tàctics, tècnics, físics i psicològics de jugador).

A continuació s’exposen les dues idees alhora d’entendre l’entrenament del futbol:

Idea Biològica:

-          Comprèn els processos de preparació de l’esportista des de l’òptica de ciències com la fisiologia, la biomecànica, la física, etç.

-          Es basa en una perspectiva analítica que estudia els fenòmens relacionats amb el rendiment de forma aïllada.

-          Treballa les diferents estructures de l’entrenament de forma aïllada

-          Posa l'èmfasi de l’entrenament en l’estructura condicional o física.

 Idea Holística:

-          Comprèn els processos de preparació de l’esportista de forma global com un producte d'interaccions dels diversos aspectes que comporten el rendiment esportiu.

-          Analitza els fenòmens relacionats amb el rendiment de forma conjunta.

-          La tendència holística es fonamenta amb la Teoria General dels Sistemes, impulsada per Bertalanffy, Forrester i Laszlo.

-          Posa l'èmfasi de l’entrenament en l’estructura cognitiva o tàctica.

En aquest línia José Mourinho argumentava que “el més important en un equip és tenir un model de joc, un conjunt de principis que donin organització a l’equip, per això la meva atenció està dirigida a aquest model des del primer dia, les preocupacions tècniques, físiques i psicològiques apareixen per arrossegament i com a conseqüència de l’especificitat del nostre model de joc i la forma d’estructurar-lo en les sessions d’entrenament”.

CONTINUARÁ...